Mar i muntanya

AlmassoraTeVeu no és responsable ni dona suport ni comparteix ni valora les opinions dels col·laboradors. Igualment no corregeix els textos ni gramaticalment ni ortogràficament. Simplement, amb cura i respecte a les normes de publicació AlmassoraTeVeu dona veu a totes les persones que vulguen dir la seua sobre Almassora. En tot cas, AlmassoraTeVeu es reserva el dret de donar seguiment a les notícies i opinions externes que es publiquen.

MAR I MUNTANYA

Un article de Jesús Bernat

El 21-M era dia de reflexió i cadascú es fa la seua. Mirar la mar invita, molt sovint, a la meditació. A Almassora només calia observar la platja, serrada per una muntanyeta d’arena, per pensar-hi.

Resulta que ací, a vora mar, ja fa uns anys que van abocar milers de camions d’arena, aquella que hauria d’arribar de manera natural però que es queda al nord del port de Castelló. Passa que el llevantet, el gregal i el garbí s’entesten a escampar els muntons de sorra que una pala, reiteradament, arrenglera damunt el muret. L’enteniment i l’observació de la natura demanaria que l’arena que el ventet aboca a la carretera tornara a la platja, lluny del Muro, sense ser exposada al vent en forma de temptadora muntanyeta. El fet, però, és que enguany hem contemplat atònits com s’ha repetit l’acció dos o tres vegades. L’arena que el vent llençava sobre el Muro, després d’una o dues setmanes compartint l’asfalt, era replegada per una pala i abocada al marge mateix perquè el vent, cabota com és, repetira l’acció. Potser es tracte d’una proposta per fer d’Almassora una platja efímera de mar i muntanya o una antiga estratagema per reduir l’atur.

A Castelló, prop de l’antiga Casa de Banys, es van gastar un grapat de diners tractant de reproduir una platja natural, d’aquella amb petites dunes i plantes adients. A la platja d’Almassora, poble veí encara que no ho semble, neixen un seguit de precioses espécies florals que són sulfatades amb herbicida per l’administració local. Diuen que ‘fa lleig tanta brossa…’ Aquestes plantetes solen ser les que subjecten l’arena i n’impediexen el desplaçament sobtat, però els nostres polítics i els ‘palítics’ van a la seua.

Diuen que l’home és l’únic animal que tropessa dues vegades amb la mateixa pedra, tret dels americans que ho fan tres i quatre vegades. Si hi pensem veurem que aquells ianquis són fàcilment superats pels nostres polítics i els seus ‘palítics’.