Una part d'Almassora, indignada amb la llei electoral

Li diuen democràcia... i no ho és
[Democràcia: Sistema de govern basat en el principi de la participació igualitària de tots els membres de la comunitat en la presa de decisions d’interès col·lectiu, DIEC]

Les últimes Eleccions Municipals celebrades el diumenge 22 de maig de 2011 han deixat en evidència les imperfeccions de la nostra democràcia, cosa que AlmassoraTeVeu denuncia des del principi. Deixant de banda el fet que el proper govern municipal només té el  27,76% de recolzament del total del cens (és a dir, de les persones residents majors de 18 anys), els resultats dels comicis són, per ells mateixos, motiu més que suficient per a que la majoria de la gent mostre la seua indignació amb la llei electoral vigent basada en la Llei d'Hondt, segons ja hem comentat amplament en altres articles [1, 2].

Com vam avançar el mateix dia de les eleccions, la llista més votada (PP) va obtindre 4.854 vots; la segona llista amb més vots (PSOE), 3.065 vots; la tercera (BLOC), 1.970 vots; la quarta (EUPV), 354 vots; i la quinta (ESQUERRA-ALMASSORA), 176 vots. Amb això, únicament les tres primeres tindran representació en l'Ajuntament, amb 11 regidors per al PP, 6 regidors per al PSOE i 4 regidors per al BLOC [si entre EUPV i ESQUERRA-Almassora haguera quallat una coalició electoral, que es va negociar però que al final no va ser possible, hagueren obtingut un regidor i el PP no hagués tingut la majoria absoluta].

A poc que pensem, veurem que (sense comptar els partits que es queden fora amb u total de 530 vots) són més les persones d'Almassora que van preferir una llista diferent a la que, finalment, governarà amb majoria absoluta. En altres paraules, l'oposició a l'Ajuntament d'Almassora fins 2015 tindrà l'aval de 5.035* persones mentre que el govern tindrà el recolzament de només 4.854 persones.

Com estem en una democràcia representativa, davant d'aquest fet hem d'entendre que la llei és injusta. Amb un exemple ho entendreu ràpidament.

Posem per cas que el PSOE presenta una moció per a que s'aprove una proposta electoral del seu programa ("Aplicación de vados temporales, modificando las actuales Ordenanzas Municipales"). Amb això, suposem que el BLOC recolzara la iniciativa perquè també la porta en el seu programa electoral ("Establir els guals per hores per afavorir l’aparcament, sobretot en el centre a les hores comercials, així guanyarem més de 100 places, tal com demanem tots els ciutadans"). I, imaginem, també, que el PP hi votara en contra (no està al seu programa).

Aleshores, una idea que tindria el recolzament majoritari de 5.035 persones d'Almassora però només 10 vots en el Consistori seria rebutjada perquè menys persones (en concret, 181 menys) tenen més vots (11).

Aquesta és la realitat. Altres mitjans prefereixen disfressar-ho; allà cadascú. Però, fins i tot, Casanova en el seu bloc rebaixa l'euforia dels seus propis voceros i afirma que governaran per a tots, conscient de la seua hipoteca electoral amb el poble.

Amb aquest panorama, podem dir ben alt que la nostra democràcia és imperfecta i està desvirtuada perquè, precisament, quan la ciutadania d'Almassora demana un canvi (de la mà, sobre tot, del BLOC que ha pujat gairebé mil vots en quatre anys però també d'aquells que es queden fora, Esquerra-Almassora i EUPV que pugen entre els dos més de tres-cents vots), resulta que tots els vots no són iguals i no compten igual.

El que nosaltres qüestionem és l'exercici del poder derivat d'uns resultats adulterats per un sistema injust. És a dir, critiquem la manera com s'exercirà el poder a Almassora: amb majoria absoluta, sense haver de debatre ni escoltar cap esmena.
Nosaltres (i molta gent) no critiquem el sistema per criticar-lo; tenim alternatives coherents i més democràtiques (mireu més abaix dos mètodes d'assignació de vots més justos). En veritat, tenim fe en la democràcia i és per això que demanem canvis. Precisament, un sistema democràtic és aquell que es pot retocar i corregir i permet adaptar-lo a les circumstàncies [llegiu un article sobre la vertadera dimensió de la democràcia en aquest enllaç].
La societat actual (espanyola), globalitzada, atomitzada per les xarxes socials i internet (on tothom té la paraula i en què els mitjans de comunicació de masses amb missatge unidireccional i privatitzat estan desbordats) ja ha superat aquell temps en què eren necessàries estratègies extraordinàries per assegurar les majories que consolidaren el canvi de la dictadura a la democràcia. Ara, ja hem superat aquella transició i exigim modificacions que donen veu a les minories (penseu en aquest bloc per a entendre això de les minories).
És per això, que ens oposem a aquesta llei electoral implacable (tant que, fins i tot, tracta malament a un del seus valedors: el PSOE que ha provat la seua pròpia medicina derivada d'haver modificat la Llei Electoral LOREG a principi de 2011, amb el PP, CiU i PNV, sense introduir modificacions com demanava el Consell d'Estat respecte als mètodes d'assignació) i no perquè deixe a un partit majoritari a l'Estat espanyol sense opcions de govern a Almassora, sinò pel sistema d'assignació i el percentatge mínim necessari que discrimina als partits minoritaris i els deixa sense veu a Ca la Vila.
Mentrestant, fins que la llei s'actualitze algun dia, no ens hem de plegar de braços i hem d'actuar. Així, haurem de vigilar com es governa durant els propers anys Almassora. Hi hauria centenars d'idees per actuar democràticament per fer escoltar la nostra veu.
Potser, hauríem de fer com a Castelló on centenars de persones participen diàriament en l'Assemblea d'Indignats, demanant canvis i aportant idees. Igual estaria bé (només és una frivolitat) que el dia en què s'investirà a l'alcalde una part d'aquelles persones que no l'han votat acudira al Ple Municipal [només assistir-hi; no cal fer una casserolada...] com a mostra de la voluntat expressada a les urnes. O, presentar instàncies a l'Ajuntament preguntant sobre diferents qüestions o demanant parlar en els Plens Municipials. O qualsevol altra iniciativa que demostre un compromís més enllà de la papereta del dia 22.
La injustícia electoral d'Almassora és un fet i s'ha de manifestar. Des d'AlmassoraTeVeu seguirem amb lupa per informar de com exerceix el poder aquell que té més representació de la que li correspondria, que representa a 4.854 vots enfront dels 5.035 dels altres dos partits que tindran veu a l'Ajuntament; enfront dels 530 que s'han quedat fora; enfront dels 279 nuls; enfront dels 265 en blanc i, enfront dels 6.523 que no van anar a votar. És a dir, que el nou equip de govern hauria d'esforçar-se per buscar i trobar consensos, encara que això serà molt difícil.
En fi. Com abans comentàvem, nosaltres prefeririem un mètode més just que assignara la representació per percentatge de vots aconseguits... i tenim alternatives; veieu les taules adjuntes:

MÈTODE 1
Primer, dividiríem el número total de vots vàlids a candidatures (10.419) pel número de regidors (21). El resultat és la quantitat de vots necessari per a obtindre un seient. En aquest cas, el coeficient és de 496,14 vots per aconseguir un regidor. Després, dividiríem el número de vots de cada partit per aquest coeficient (columna B; per al nostre cas, EUPV i ESQUERRA no han arribat al 5% dels vots mínim exigit per la injusta llei LOREG del 1985 i, per tant, no es tenen en compte). D’aquestes divisions eixiria el número de regidors per partit (columna C). Òbviament, l’existència de decimals impossibilitaria el repartiment dels 21 seients. Només podríem assignar-ne 18. Per això, i finalment, els 3 que faltarien es concedirien a les parts decimals més elevades de la divisió (columna D i D1; en aquest cas, els tres rebrien un regidor més).



 MÈTODE 2
Aquest és més senzill que l'anterior. Només hem de calcular el percentatge de regidors que li correspondria a cada candidatura segons el porcentatge de vots obtingut en les eleccions. Així, segons la columna B al PP li correspondrien el 45,43% de 21 regidors, és a dir, 9,54; al PSOE, el 28,69% de 21, és a dir, 6,02; al BLOC, el 18,44% de 21, és a dir, 3,87 (en aquest cas, també, EUPV i ESQUERRA no han arribat al 5% dels vots mínim exigit per la llei i, per tant, no es tenen en compte). Amb això, i descomptant els decimals (per raons òbvies), obtindríem el número de regidors per partit (columna C) i, donat que l'existència de decimals impossibilitaria el repartiment dels 21 seients, només podríem assignar-ne 18. Finalment, els 3 que faltarien es concedirien a les parts decimals més elevades de la divisió (columna D i D1; en aquest cas, els tres rebrien un regidor més).


NOTA: En els dos mètodes, si el percentatge mínim baixara al 3% com demana molta gent,
EUPV obtindria un regidor, en aquest cas en detriment del PSOE. En qualsevol cas, no hi
hauria majoria absoluta.

* Si algú ens segueix se n'haurà adonat que aquesta xifra de vots és, curiosament, la mateixa que la que van obtindre aquestos dos mateixos partits en les eleccions municipals de 2003 i, com en aquell moment, el que governarà amb majoria absoluta és el PP. En tot cas, hi ha una lleugera diferència: el PSOE ha perdut en vuit anys 853 vots (de 3.918 ha passat a 3.065) els mateixos exactament que ha guanyat el BLOC (de 1.117 ha passat a 1.970).