La Vida En Un Bloc

   De vegades, la vida et sorprén. Molta gent parla del destí; jo preferisc pensar en les casualitats. Precisament, una d'aquestes eventualitats ens ha portat a canviar de plataforma el nostre blog i és per això que tornem a publicar a Blogger. Fa més de 4 anys vam decidir migrar a un espai a priori de major qualitat per a publicar però, a base de topar reiteradament contra un mur de pedra que es diu problemes tècnics hem hagut de fer el camí de tornada.
   Ara, iniciem una nova etapa en un format que ens permet canviar els dissenys i publicar sense tantes limitacions. És veritat que l'estandarització de formats faça aquest lloc menys atractiu que uns altres però ens conformem. Davant d'altres xarxes socials massives i massificades (pensem en Facebook) ens conformem amb mantenir un blog, si voleu, d'estil més tradicional però amb mentalitat oberta on, igualment, es pot interactuar.
   Per tant, continuarem fent-nos ressó de l'actualitat política i social; publicarem opinions crítiques de tot el que passa al món; farem una ullada a la cultura amb crítiques de llibres i pel·lícules; etc. Reflexionarem, en fi, sobre la vida... sobretot de les xicotetes coses; dels fets insignificants que passen desapercebuts, d'aquells esdeveniments que afecten a les persones normals, dels personatges menuts que no apareixeran als llibres d'Història però que l'escriuren cada dia, cada hora, cada minut; parlarem de la vida minúscula però escrita en MAJÚSCULES perqùe al Joc de Trons sempre juguen els mateixos (les elits) i el patim la majoria.
   I ho farem com sempre: amb imaginació i il·lusió tot i que, segurament, d'una manera més pausada i amb un ritme més tranquil. Tant de bo tinguérem oportunitat d'escriure més i contar més històries però arribem on arribem. De fet, aquesta setmana no volia escriure sobre res d'açò i m'he vist obligat, justament, pels imprevistos amb els quals obriem aquesta entrada (post).
   La meua reflexió es referia a una pel·lícula que vaig vore l'altre dia: La Vida En Un Bloc. I pretenia contar-vos els criteris que ens van decantar per aquesta i no per un altra. I volia explicar la importància de les aparences a la vida i les males passades que juga la ignorància quan, en aquest cas, elegim pel·lícula pensant en una història relacionada amb les noves tecnologies i acabem veient una història rural dels anys 50. Això sí, amb increïbles paralelismes amb l'actualitat de les xarxes socials perquè, amb un nivell d'imaginació admirable, el narrador del film és un bloc de notes (amb espiral) que explica la seua vida lligada propietari, el protagonista.
   En fi. Esperem que 2018 siga profitós i animeu-vos a seguir llegint i a participar i a esciure... Jo ho faré.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Hemos creado un monstruo...

Coses que passen a Almassora i no ens contaran...

Lectura geopolítica del Concert d'Any Nou (reedició)