Lectura geopolítica del Concert d'Any Nou (reedició)
Font de la fotografia: RTVE |
Fa
anys que veig el concert de la Filharmònica de Viena del primer dia de
l'any. M'agrada la música clàssica perquè quan n'escolte la imaginació
vola i el meu esperit es relaxa. A més a més, poques vegades l'accés a
aquestos esdeveniments culturals (tradicionalment lligats a les elits
socials) és lliure, gratuït i universal i les oportunitats s'han
d'aprofitar.
M'agrada
pensar que, per una estona, aquells poc filàntrops burgesos (i
burgeses) mostrats per les càmeres de televisió, amb primers plànols
inèdits i exclusius, gaudeixen del mateix espectacle alhora que milions
de persones d'altres classes socials per a les quals assistir-hi en
directe és impossible (per motius econòmics). Realment, això me dona
força per a començar millor l'any. Potser, sóc menys progressista del
què pensava i tinc una ramalada conservadora, igual que als
psiquiatres Frasier i Niles Crane (uns personatges esnobs d'una sèrie de televisió dels anys 90 -Frasier-, elitistes a més no poder).
Siga
com siga, quasi dues hores de melodies simfòniques donen per a molt i
durant l'emissió d'enguany he pogut reflexionar sobre una evidència de
la globalització que ja comença a trascendir a altres àmbits més enllà
de l'economia. Segurament, és defecte professional dels geògrafs
interpretar tot allò que veiem en clau territorial però enguany en la Goldener Saal del Musikverein de
Viena hi havia més persones d'origen oriental que mai. I, no. No he fet
un seguiment exhaustiu des de que vaig començar a aficionar-me al
Concert d'Any Nou però me va sobtar molt comprovar que el públic
assistent el 2018 era d'una diversitat manifesta (igual que en anys anteriors). En realitat, aquesta
heterogeneïtat no era multiètnica ja que només destacaven homes i dones
d'Àsia (o, si més no, amb ascendència asiàtica) entre persones europees i
nordamericanes amb una presència testimonial d'altres regions.
I,
amb raó, us preguntareu: quina lectura geopolítica se'n pot fer de tot
plegat? Dons una molt evident: la burgesia dominant del món actual
(aquella que pot pagar-se l'assistència -viatge, estada i entrada- a un
esdeveniment tan exclusivista i reservat) s'ha diversificat i no és ja
únicament europea. De rebot, les interpretacions geopolítiques d'aquesta
afirmació són també clares: el món ha deixat d'estar dominat
exclusivament per la burgesia europea i noves elits emergents de països
asiàtics comencen a imitar la classe dirigent del vell continent. En
altres paraules, Europa cedeix la seua hegemonia a altres regions
anteriorment sotmeses.
És
possible que a la immensa majoria aquesta evidència manifestada l'1 de
gener de 2018 ens importe poc però ens deuria preocupar senzillament
perquè els propietaris dels mitjans de producció van a canviar i amb
això les regles del joc també es modificaran, potser ara no i demà
tampoc però les properes dècades es concretaran noves formes de
dominació d'unes classes socials per sobre d'altres.
La
cosa ha anat així: fins els anys 30 del segle passat, la burgesia
europea havia actuat explotant la classe obrera i treballadora però quan
es va veure debilitada després de la Segona Guerra Mundial va dividir
el pastís en porcions més xicotetes i va permetre el desenvolupament de
l'estat del benestar que facilitava unes condicions de vida més dignes a
una majoria de la població no propietària. Mentretant, la vella
burgesia europea com a reacció a aquesta victòria parcial del moviment
obrer dins la lluita de classes constant que la Humanitat viu des que es
va imposar el capitalisme i com a venjança, la vella burgesia europea
va decidir cuinar altres pastissos lluny d'Europa per poder extreure la
rendibilitat que ací ja no tenia. Aleshores, quan van pensar que ja se'n
podien abastir de fora, van retallar els troços del nostre pastís i els
van fer més grans, és a dir, hi hauria menys per a repartir. Un bon
càstic per la indisciplina del moviment obrer europeu de lluitar pels
seus interessos.
No
obstant això, la burgesia europea egoista, sense escrupuls morals i,
sobretot, poc previsora no va fer una lectura a llarg termini dels seus
nous negocis i no va entendre que les elits dels territoris on invertien
i amb les quals pactaven tenien potser una visió del món diferent
(menys vinculada als Drets Humans que els mateixos europeus s'havien
inventat per a contentar al moviment obrer després de segles
d'explotació inflexible) però igual d'egoista i agressiva que no
dubtaria en arrabassar l'hegemonia als seus aliats (o instructors que
els havien ensenyat com funcionava el capitalisme).
De
moment, aquestos aprenents ja han començat a imitar els gustos
culturals i els hàbits d'oci i temps lliure però no sabem què acabaran
per fer. Igual, sense cap límit, decideixen que la burgesia europea ja
n'ha tingut prou i acaben per fer-los súbdits o vasalls en un nou ordre
internacional, encara per definir.
Oh, my God! We've created a monster!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Podeu fer tota mena de comentaris sempre que siguen respectuosos i empreu un llenguatge no despectiu i sense cap insult. Aquells comentaris que no cumplisquen amb això, seran esborrats.