Un 25 d'abril mogudet

Avui estic de vaga. Sóc professor interí i, com a tal, estava cridat a la protesta que per diferents motius però sobretot per aconseguir l'estabilitat laboral havia convocat el sindicat majoritari STEPV (ací les reivindicacions). Ahir vaig anar a València a una manifestació que va concentrar uns quants centenars de companys i companyes de tot el País Valencià amb les mateixes inquietuds. Segurament, davant l'escàs seguiment (al voltant d'un 30% diu el sindicat) no aconseguirem gran cosa però la meua reflexió era aquesta: no puc no fer vaga. Potser, en els temps que corren, hi hauria altres mecanismes de protesta però, com a persona compromesa de tota la vida (com aquell que diu) no me trobe en posició de no mostrar la meua disconformitat amb la situació del professorat interí cosa que no lleva per reconèixer els avanços que la nova Conselleria ha introduït des de 2015.
Siga com siga, aquest 25 d'abril de 2018 es coneixerà en el futur no perquè jo estiguera de vaga sinó per altres esdeveniments de major transcendència social i política. Primer, perquè avui han començat les emissions en proves de la nova televisió valenciana Apunt. Després de quatre anys de silenci, per fi el govern valencià ha complit la seua promesa de recuperar els mitjans públics propis. La ràdia ja funciona des de novembre passat i ara serà la televisió la que complete aquesta reversió dels mitjans públics en la nostra llengua. Potser, no seran tan revolucionaris com pensen alguns; i no seran la panacea audiovisual però seran plurals, seran públics i seran en la nostra llengua. I no seran excloents perquè, tan divers és el nostre territori que a la ràdio s'escolten músiques en tots els idiomes i s'escolta molta gent parlant castellà i en valencià sense cap mena de problema (com ja alguns han volgut retreure). Esperem que acomplisquen la missió que tenen encomanada: oferir-nos un servei públic d'informació i comunicació, alhora que es revertebra el sector audiovisual valencià molt tocat per la decisió de tancar Canal 9 i que tant de patiment ha provocat al sector. El referent igual podria ser la BBC anglesa.
Segon, perquè s'acaba de conèixer a última hora del matí la dimissió de Cristina Cifuentes, presidenta de la Comunitat de Madrid. Feia setmanes aquesta política madrilenya estava en boca de tots perquè s'havia demostrat la falsedat d'un màster que ella deia tindre falsament. Tot el aldarull mediàtic ha esquitxat la presidenta però es negava a dimitir en un intent de desprestigi del periòdic digital que va destapar la trama. Aquest mitjà compromés amb la veritat i en una autèntica tasca d'investigació periodística (que la immensa majoria de la premsa espanyola ha deixat de practicar fa anys) va denunciar públicament l'assumpte però ella s'ha negat a deixar el càrrec. Però, ha hagut de ser un altre periòdic digital (que moltes persones el titllen de premsa groga) el qui ha forçat la renuncia de Cifuentes després de denunciat un suposat incident relacionat amb un pressumpte intent de robatori el 2011. No es sap què hi haurà de cert en aquest nou embolic destapat fa unes hores però realment és un matís important que siga un periòdic conservador el que faça dimitir a la presidenta i no l'escàndol del màster perquè admetre les acusacions del títol acadèmic suposa anar més enllà perquè afecta al sistema ja que una universitat està implicada i això no es pot admetre. No es pot admetre que la democràcia espanyola fa aigües per tots els costats i cal idear tot per defensar-se. Recordeu quan fa uns anys alguns polítics bramaven quan es denunciava que a Espanya hi havia xiquets que passaven fam i tenien una mala alimentació per causa de la pobresa i la crisi. Doncs, el mateix. Es dimiteix per un vídeo no per haver obtingut pressumptament un títol oficial de manera irregular.
Finalment, cal recordar que avui es commemora la batalla d'Almansa. A l'efecte, les Corts Valencianes han lliurat el premi Francesc de Vinatea  i el premi Guillem Agulló. Recordem que va ser a partir del 25 d'abril de 1707 quan el Regne de València va iniciar el procés de substitució dels seus furs (les lleis pròpies, vigents des del segle XIII) per l'ordre jurídic castellà. Feia segles que la Corona d'Aragó (a la qual pertanyia el Regne de València) i Castella tenien el mateix rei però amb lleis pròpies, institucions diferenciades i costums autòctons que els monarques respectaven d'acord amb la tradició medieval de pactar les necessitats de la Corona a canvi de determinades concessions. Després de la Guerra de Successió, Felip V (de la família francesa dels Borbons) va trencar aquest equilibri institucional i va aconseguir uniformitzar tot el solar peninsular (excepte Portugal, és clar) per imposar un fort centralisme (a l'estil francés) la qual cosa li va permetre unir jurídicament per primera vegada tots els territoris de la Monarquia Hispànica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

CRÍTICA DE LIBROS: "La Orgía perpetua (Flaubert y Madame Bovary)", de M. Vargas Llosa

CRÍTICA DE LIBROS: “Volver a dónde” de Antonio Muñoz Molina - 343 págs.

LES VARIETATS LOCALS. Importància del manteniment de la diversitat en les espècies conreades i seguretat alimentària